Vilafreser

---

ESGLÉSIA PARROQUIAL

Un document de l’any 1058 fa esment d’aquesta església, i el segle XIV figura entre les parroquials. La portada és d’arc de mig punt amb elements de transició: segles XIII-XIV.

Interior. Té els arcs apuntats amb creueria d’estil gòtic, dels segles XIII-XIV. La nau apareix ampla i espaiosa. L’absis és hexagonal. El de l’església primitiva va caure per l’acció dels terratrèmols de la primera meitat del segle XV, concretament dels anys 1427 i 1428 els quals van destruir, entre altres edificis, l’església del monestir de Banyoles i que van afectar particularment la zona d’aquesta població i dels seus voltants; l’actual absis va ser construït el segle XVIII. Sobre la llinda de la porta d’entrada a la capella del Santíssim hi ha la següent inscripció: “ANY 1734 OBRERS DESPRES DE RENART ERAN GRAU Y PUIG, DOCTR BONY RECTR AUTEM”; és a dir: “Any 1734. Obrers despres de Renart eren Grau i Puig. I el Rector era el Doctor Bony”.

Restauració del temple. L’estat actual de l’interior del temple es deu a la restauració realitzada pels feligresos sota el guiatge del seu rector, Mn. Modest Prats, l’any 1980. Abans, el paviment era molt deteriorat i les parets, enguixades. Es van netejar els murs, es va pintar el sostre i es va pavimentar el sòl. Ara apareix un recinte auster, agradable i acollidor.

Capella del Santíssim. No era cap capella, sinó un local de mals endreços. En l’esmentada restauració es va disposar de la forma actual.

Imatge de Sant Sadurní. És el patró de la parròquia. L’escultura és posterior al 1939. Antigament, a l’absis hi havia un retaule barroc dedicat al Sant, construït els anys 1755 al 1769; però va ser destruït el 1936. Sant Sadurní va cristianitzar amb la seva predicació la ciutat de Tolosa (França) on, segons la tradició, va morir màrtir l’any 251; el seu culte es va estendre a Espanya en l’època visigòtica i el seu nom figurava en tots els calendaris mossàrabs.

Capella de la Marededéu del Roser. És al costat esquerre de l’església. La imatge és bonica, feta als tallers d’imatgeria d’Olot als voltants de l’any 1940.

---

LA TORRE

Està situada en una vall, enmig d’un camp, a prop de la carretera que condueix al veïnat de Perles. Les seves dimensions són de 5 x 5,5 metres de costat i 18 d’alçària, amb construccions modernes adossades als seus murs. Té espitlleres i diverses finestres típiques d’aquestes construccions. Les seves característiques fan pensar que era una torre senyorial construïda en l’època tardana del romànic, cap al segle XIII. Cal tenir present que aquest tipus de torre, de tradició romànica, fou, al seu torn, un precedent de les torres clarament gòtiques o renaixentistes, com la torre Quarantella de Vilademuls. Normalment, les torres de defensa se solen trobar en llocs elevats per dominar un panorama extens i defensar-se millor dels possibles enemics; però també se n’edificaven a les valls per tenir més seguretat davant de bandolers i en cas de guerres, tan freqüents en els segles passats. La gent diu que, més tard, rebia els senyals que hi enviaven des de la Torre Fellines.

---

CAPELLA DE SANT LLORENÇ DE PERLES

A la part de darrere de can Pagès es conserven la porta d’entrada i l’absis exterior de la capelleta romànica de Sant Llorenç adossada a l’edifici. Es pot datar del segle XII. L’any 1376 Guillem Bernat de Perles, beneficiat de la catedral de Girona, feu un llegat de 100 sous a Sancti Laurentii de Perlis per reparar la coberta i altres necessitats de la capella. Aquest és el primer esment que tenim del nom de la capella. L’any 1969 la volta va caure i va ser substituïda per una solera. El teulat es va reparar el 1992. Ara, els baixos serveixen de magatzem, i la part superior, de graner.

---

TORRE FELLINES

Està situada sobre un turonet al costat esquerre de la carretera N II en direcció a Figueres a l’altura de la cruïlla que va a Sant Esteve de Guialbes. És una torre de defensa més moderna que d’altres: tot fa pensar que és del segle passat. De fet, la gent del país diu que va ser construïda pels carlins i que era utilitzada per ells durant les guerres que porten el seu nom.

---

VEÏNAT DE VIELLA

Capella de Sant Pere. S’arriba al Veïnat de Viella passant per Olives. Allà hi trobem la casa Joanmiquel i les cases Rosselló i Corretger, que s’incorporaren al patrimoni del marquès de Camps i que després passaren a la Baronia de Quadras en casar-se amb el baró la senyora Pilar de Camps i de Casanovas a la qual pertanyia l’herència. Les dues últimes són deshabitades i enderrocades. Situada a la banda meridional d’aquestes i un xic separada d’elles, hi havia una capella romànica, la primera referència de la qual és de l’any 1276. Tenia uns deu metres de llargària i uns cinc d’amplària. La portada era dovellada amb doble arc, l’absis, semicircular i la volta, apuntada. Davant la façana hi havia una escalinata i un petit cementiri. A sobre, s’aixecava un campanar d’espadanya amb dos finestrals. Les persones que el 1920 tenien 10 anys, no recorden que s’hi fes cap aplec, ni tan sols que s’hi celebrés la santa Missa; sinó només que els veïns s’hi reunien alguna vegada per resar el Rosari. En aquelles dates, era totalment abandonada i, uns anys més tard, va caure el tram de volta més a prop del presbiteri. L’hereva del baró de Quadras resident a Sevilla, a la qual va correspondre la finca, va fer-la enderrocar totalment l’any 1991 i en va vendre les pedres de més valor a un senyor d’Hostalric; les altres romanen al mateix lloc cobertes d’herbes i de bardisses.

---

COLL DE VILAFRESER

Segons un document del 1017, pel coll de Vilafreser, hi passava una ruta general anomenada Strata Francigena o carretera de França. Els experts creuen que almenys un ramal de la Via Romana de Cadis a Roma transcorria per aquell mateix floc. Es fonamenten en el fet d’haver trobat, per aquests indrets, ceràmica de l’època romana i perquè els camins del temps de la Reconquesta solien coincidir amb els del temps dels romans.

---

CAN DIVÍ

Hi ha una porta dovellada i quatre finestres gòtiques. No s’hi veu cap data. Hom diria que pertany al segle XVI-XVI.

---

CAN RAMON (ABANS, MAS PUIG)

Es troba al carrer d’entrada a l’església a la dreta. Sobre la llinda de la porta, hi consta l’any 1616, i sobre la de dues finestres de la façana, hi ha la data 1774. A la porta d’un porxo hi havia una llinda de pedra amb una inscripció hebrea. Recentment, ha estat substituïda per una llinda de ciment armat i col·locada sota un munt de pedres. Confirma l’existència d’una antiga colònia de jueus en aquesta zona.

---

CAN GRAU

És una casa sola a l’entrada del poble a l’esquerra. En una pedra del porxo hi ha la inscripció: “SALV GRAU. 1774“. No obstant això, hom diria, per la porta dovellada de l’entrada, que l’edifici primitiu és més antic, concretament del segle XVI. Al XVIII, s’hi van fer grans reformes, com les voltes de l’entrada, la porta (tapiada) i les finestres de la part nord. En dues d’elles hi ha la data “1720”. En una altra finestra, la inscripció: “DOMINGO GRAU ME FESIT LAN 1847“. I a la llinda de la porta tapiada: “16IHS34”. Més tard s’hi han continuat les reformes.

---

LOCAL POLIESPORTIU

El 5 de novembre de 1994 es va inaugurar el local poliesportiu construït per iniciativa i aportació del poble amb el suport de l’Ajuntament i de la Generalitat. És ideal per a la celebració de festes i concentracions populars.

---

CAN RENART

És la casa veïna de l’anterior. La porta principal dovellada, però desfigurada per l’afegitó que s’hi va fer al costat. En una pedra de l’angle esquerre del mur hi ha gravada la següent inscripció: “SIMON RENARD. 1570“.

---

VEÏNAT DE PERLES

Can Pagès. El veïnat de Perles dista uns dos quilòmetres del poble i s’hi arriba per una carretera que surt de l’entrada del nucli. Hi ha quatre cases, totes habitades. La primera a la dreta és can Pagès, molt rica en elements arquitectònics renaixentistes: la porta d’entrada té adornaments amb la data de 1610, a sobre, hi ha una finestra del mateix estil i a l’angle dret una cantonera molt bonica que fa joc amb les citades portes i finestra. A dintre es poden contemplar diverses llindes de pedra – emblanquinades- cada una de les quals serveix per a dues portes, amb inscripcions com aquesta: A “25 DE GENER DE 1607“.

---

CAN JOANMIQUEL

És un edifici preciós, tant per defora com per dintre. Era una típica casa de pagès d’aquell temps: a baix, les corts del bestiar -cavalls, vaques, porcs, conills, gallines, etc.,- i a dalt, l’estança per a les persones. La família Joanmiquel hi va viure fins que, l’any 1971, se la va vendre a l’arquitecte Eduard Muntada, de Barcelona, el qual la va restaurar amb un gust exquisit i la va convertir en una casa museu: totes les estances i racons reflecteixen l’acció meticulosa d’una gran sensibilitat artística, L’any 1986 l’artífex d’aquesta meravella se’n va desprendre a favor del senyor Daniel Arthur Wesbster, resident a Califòrnia.

La descripció detallada de l’edifici ocuparia molt d’espai. La data més antiga gravada en diversos llocs és la de 1588. Hi ha portes amb majestuoses dovelles a l’exterior, com la principal i la del jardí i d’altres amb dovelles més petites, però gracioses, a l’interior, com les que corresponien a la cort dels cavalls, la del celler i d’altres. S’hi poden admirar dues finestres cantoneres i llindes de l’època renaixentista, amb inscripcions llatines i dates. Moltes pedres són originàries, i algunes de l’època de la restauració que fan joc amb les antigues. En una majòlica de la sala es pot contemplar la figura de sant Joan i la de sant Miquel amb la inscripció: “JOAN MIQUEL 1588 ANY 1714.”La data “11 DE SETEMBRE 1714” (record de la Diada de Catalunya), gravada a la llinda d’una porta interior, no sembla de l’època, sinó del temps de l’esmentada restauració. En unes vitrines es guarden la imatge de la Marededéu del Carme, un encenser de plata, un salpasser també de plata i dues talles mutilades. Abans s’hi conservava també una imatge de la Marededéu de Montserrat; però l’antic propietari se’n va desprendre.