Vilademí

És un poblet situat a l’extrem NO del municipi, a uns 25 km de Girona. És el poble de la demarcació més elevat: està a 225 m sobre el nivell del mar. La població autòctona és de 5 habitants, encara que a l’Ajuntament n’hi ha 21 d’empadronats l’any 1993 (n’hi havia 33, el 1975 i 63 el 1888). Abans pertanyia al comtat de Besalú. La seva etimologia no és clara. Alguns, com Moll i Constans, creuen que es deriva de la forma llatina Villa Aemilii, que revelaria una colonització d’un personatge romà anomenat Emili. D’altres pensen que podria provenir d’un tal Amili i Ameli. De fet, l’any 894 es troba en documents Villa Aemilii; el 1017, Villa de Amelio; el 1226, Villa de Milio, i en el 1703, Villa de Minio.


ESGLÉSIA

Façana. L’església primitiva, que devia ser romànica del segle XII-XIII, va ser profundament transformada el segle XVIII, aprofitant elements de l’antiga església. La façana actual és barroca amb una fornícula sobre la portada. A la llinda hi ha la inscripció: “Caritas me fecit 1779”. Les restes de construcció medieval només són visibles als murs laterals de la nau i a la façana de ponent, on es poden observar carreus ben escairats col·locats en filades uniformes. També conserva de l’obra romànica una finestra de doble biaix amb arc de mig punt situada a la part superior del mur de migdia.

Pica baptismal. És una peça de considerables dimensions. Té forma de copa i la sosté un esquifit peu poligonal amb una gran base circular de pedra, semblant a les que, per exemple, formen part de diverses piques araneses. Es creu que procedeix de la primitiva església, però la manca d’ornamentació fa molt difícil aventurar la seva datació.

Pica de l’aigua beneita. Segurament que també la pica de l’aigua beneita procedeix de l’antiga església romànica. És en forma de rústica columna amb el capitell buidat i d’una austeritat i senzillesa absoluts.

Interior. L’interior és adornat amb motllures d’escaiola. Del mateix material són els retaules de les capelles laterals amb columnes i frontons de tipus neoclàssic. Les imatges són posteriors al 1939 i no tenen un valor artístic especial.


ERMITA DE SANT ROC

Anant al poble, aproximadament a mig camí, a uns cent metres a la dreta i al mig del bosc, es troba l’ermita de Sant Roc. Pertany a can Puig. Ha caigut el teulat i està en ruïnes. No s’hi observa cap número; però hom la dataria del segle XVIII, com la major part de les cases del poble. Segurament va ser construïda per donar gràcies a Déu o demanar la protecció divina per intercessió de sant Roc -advocat contra la pesta- davant el perill d’aquests flagells, que amb certa freqüència assotaven aquells indrets.


MAS ESCALES

És adossat a l’absis de l’església. La portada és formada per majestuoses dovelles. La llinda d’una finestra mostra la data “1731”. Abans era de can Puig i actualment és deshabitada.


CAN PUIG

És una típica casa pairal, gran, sumptuosa, monumental, edificada sobre un pujolet des d’on es contempla un panorama encisador pels quatre punts cardinals; fins i tot s’albira la ciutat de Girona. A l’angle superior sudest hi ha una galeria amb badius de pedra picada del segle XVI. A la llinda de dues finestres s’hi poden llegir les dates “1589, 1625”. En una d’elles, a més, hi observem la inscripció: IHS MA MIQUEL PUIG PAGES DEL LLOC DE VILADEMI 1625“. A la llinda de la porta principal hi ha gravada la data “1799”, i a la barana de la terrassa de ferro forjat: “NP (Narcís Puig) 1872”. A més de l’antiguitat, aquestes dates indiquen les etapes que es van seguir en la construcció i ampliació de la casa.

ORATORI DE CAN PUIG.- Al marge dret del camí, a l’altura de can Puig, s’hi troba un oratori amb la següent inscripció: “M H A MIQUEL PUIG A FET FER, LO PNT (present) ORATORI MA 21 FABRER: 1691.” Amb la revolució del 1936 no va ser destruït; va ser uns vint anys més tard que un carro molt carregat de llenya el va tirar a terra i després fou reposat al mateix lloc.


CAN PRIM

(Abans el mas Reig) i can Lloveras.- En una llinda hi figura la inscripció “ANO 1898”; però hom diria que el nucli de l’edifici és molt més antic. De fet, els avis deien que era la casa més antiga d’aquells indrets. Actualment, can Prim serveix de cort de bestiar de can Lloveras, que és la primera casa a la dreta al peu del camí, en la qual, a la llinda d’una finestra, hi figura la data “1782”. Hi ha altres masos, però no ofereixen un interès especial. Hom podria afirmar que antigament tota la vida del poble girava al voltant de can Puig.