El poble de Terradelles està situat sobre un turonet a la ribera esquerra del riu Sinyana, a 21 km de Girona i a 105 metres sobre el nivell del mar. Té 63 hab. El 1993 (88, el 1975, i 33 el 1888). Abans pertanyia a la baronia de Vilademuls i al comtat de Besalú.
L’ESGLÉSIA
Vista exterior. Aquesta església es va construir a la primera meitat del segle XVIII. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la data 1730. Segons una tradició de la família Ros que es transmet; de generació en generació, l’església parroquial de Terradelles, fins al segle XVIII, era la de Sant Andreu en el barri del Vilar. Però com que el poble creixia vers el nord, la família Ros va donar el terreny per construir-hi l’actual església amb el cementiri al costat, la rectoria i la casa del campaner. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la inscripció: “1730 RT. JOAN ROS R. Dia 6 MAI T2 PA HUT”. La interpretació hipotètica podria ser: “1730. El reverend Joan Ros, Rector, obtingué en temporal investidura el dia 6 de maig. La data reflecteix el temps de la construcció de l’edifici. De fet, en cap mur no es perceben restes d’una església més antiga. El cementiri va romandre aquí fins que es va inaugurar el nou de Vilademuls el primer de novembre de 1981.
Pica baptismal. La pica baptismal és d’estil gòtic. En l’última reforma es va col·locar al presbiteri. Adornen també el presbiteri dos bordons de llautó platejat amb la inscripció: “M.R.F. (Miquel Ros Fort). Julio 7.1901. “‘ ” N.R.F. (Narcís Ros Fort) Julio, 7.1901.”
Retaule. L’Església és d’una sola nau, dedicada a Sant Martí de Tours. EI retaule de l’altar major és d’escaiola, d’estil barroc i construït l’any 1950.
Vista des del presbiteri. Quan es va fer l’última reforma, en temps del doctor Josep M. Jordà, es va treure el cor perquè les parets cedien, i es va tapiar l’escala del cor i del campanar.
Imatge de Sant Andreu. En un altar lateral hi ha una imatge de Sant Andreu. És una talla de factura popular. Abans era a l’església del Vilar, i en tancar-se al culte aquella església, es va traslladar aquí.
ESGLÉSIA DEL VILAR
Era edificada al barri del Vilar a l’altura de ca l’Hereu, sobre el marge de la carretera. Actualment, només hi ha els fonaments, uns xiprers i un pilaret amb una majòlica, que representa sant Andreu, de l’any 1980. Per Sant Andreu, o el diumenge després, s’hi celebra una Missa a l’aire lliure. Abans hi havia una esglesiola romànica que era la parroquial de Terradelles amb el cementiri adossat, fins que, com s’ha dit abans, es va construir l’actual església a la primera meitat del segle XVIII. La seva existència consta documentalment des de l’any 1372 i va estar habilitada per al culte fins a l’any 1858. Les seves dimensions eren de 8,70 metres de llargada per 5,48 metres d’amplada, amb una porta a la façana de ponent. En un llibre de l’arxiu parroquial, mossèn Miquel Gimbernat, rector de Terradelles l’any 1916, conta el desmantellament d’aquesta església de la següent manera: estava gairebé en ruïnes i totalment abandonada. Els nens hi jugaven dintre i hi podia passar alguna desgràcia. Al costat hi havia un cementiri sense tanca ni porta. Vaig demanar permís al senyor Bisbe per exhumar el cementiri i enderrocar la capella. El senyor Bisbe me’l va concedir amb les condicions que primer ho havia de veure un expert en arqueologia -per evitar que es destruís un monument important- i obtenir el permís de l’alcalde. Les dues gestions van resultar positives, i del 6-17 de maig de 1916 es va exhumar el cementiri, que va costar 110 pessetes amb 19 cèntims, i amb tot respecte es van traslladar dos carros de restes humanes al cementiri de Terradelles. Es va enderrocar l’església i es van vendre les teules al senyor Carles Huguet, i les pedres al senyor Hereu, que van servir per edificar la casa nova de can Payet. De tot plegat, la parròquia en va cobrar 257,16 pessetes.
VISTA GENERAL
El nom apareix en documents des del 841 amb grafies com aquestes: Terrutellis, Terradellis, Terratellus, diminutius de terrades, que són terrats grans generalment coberts. Segurament que són al·lusions a la configuració del terreny que baixa suaument en forma de petites terrasses. Des de la reconquesta aquest lloc formava una vil·la o casa de pagès que alguns historiadors equivocadament han agregat al poble de Bàscara. La confusió es deu al fet que Bàscara té el veïnat de “Terratellus”, anomenat de Terrades, on es troba l’antiquíssima ermita de Sant Miquel de Terrades, al terme del mas Casademont o Gustà, llindant gairebé amb Orriols i Llampaies. En les donacions que els reis francs feren als bisbes de Girona de la vila de Bàscara es cita el límit de “Terratellus”, i això va fer que alguns historiadors confonguessin aquell veïnat amb el poble de Terradelles. Amb el temps va créixer la població fins que es va constituir en parròquia, de la qual tenim la primera notícia l’any 1279.
ANTIGA CASA HUGUET
S’alça majestuosament sobre el marge de la carretera. És l’antiga casa Sa Roca o millor dit Huguet i Sa Roca, d’on era originària la família Huguet, en la qual ha viscut fins que adquirí la vella casa Feliu de Terradelles i en féu la seva residència. Al pany de paret de la dreta del portal d’entrada hi ha una pedra amb la inscripció: “MIQUEL HUGUET ME FESIT 1726”. En la clau de l’arc de l’esmentat portal hi ha la data “1724” i, a la llinda de dues finestres que donen sobre la carretera, s’hi pot llegir “1686” i “1705”. Són dates que expressen l’antiguitat de la casa.
CAL ROS
És una de les cases més antigues del poble. S’hi conserven pergamins de l’any 1300. L’edifici ha sofert moltes reformes i alteracions i és difícil indicar la data precisa de la seva primitiva construcció. Actualment, ha estat convertit en un conjunt de cinc habitatges.
CAN FONOLLET
Antigament se’n deia can Geli. Es troba al costat dret de la carretera Nacional II en direcció a França abans d’arribar al riu Sinyana. La portada és dovellada amb arc de mig punt i les finestres són rectangulars. Hom diria que són del segle XVI. Hi ha dades d’aquest mas des de l’any 1201. Miquel Geli i Sala va vendre la finca a Jeroni Fort l’any 1627, i així va passar als Fort de Sant Esteve de Guialbes.
Capella de Can Fonollet. A l’extrem nord de la casa hi ha una capella dedicada a Sant Miquel. Té uns 7 metres de llargària per uns 4,50 d’amplària. Segons Monsalvatje va ser construïda l’any 1625. L’estructura dels murs revela una gran antiguitat, fan pensar que són una obra romànica del segle onze, si no com a capella, almenys com a dependència del mas.
FESTA DE LA TROBADA POPULAR
Des de l’any 1989 anualment, el segon diumenge de maig, es fa la trobada popular dels fills i veïns del poble. Pel fet que, per les diverses circumstàncies de la vida, molts terradellencs han hagut d’emigrar del seu poble natal, aquesta diada és esperada amb il·lusió i viscuda en un ambient emotiu i de gran cordialitat.
