És situat sobre un turonet al final de la Serra Viadera que segueix al vell terme de can Viader de Galliners. Sota l’esmentada serra hi ha el Gorg Blau i les fonts del riu Sinyana. L’historiador romà dels primers segles Tolomeu diu que la Via Augusta passava “juxta fontes Ciniana”. Aquesta asserveració, juntament amb el fet que Sant Pau, el mateix que es venera a Sant Pau de la Calçada a prop de Figueres, és copatró de St Marçal, i també les denominacions de molts pobles del municipi com a patronímics de viles romanes, la Creu Viadera, la Vila Octaviana, etc., fan pensar que realment era la Via Agusta la calçada romana que travessava el terme de Vilademuls.
St. Marçal està comunicat per una carretera d’1’ 5 km que enllaça amb la que va de Borgonyà a Ventalló, dista uns 23 km de Girona i la seva elevació és de 171 metres sobre el nivell del mar. El poble consta de vuit cases, tres són habitades per famílies natives del poble, altres tres per persones sobrevingudes i dues són tancades. Actualment, té 19 habitants (1993) (el 1975 en tenia 10). Pertany a la baronia i municipi de Vilademuls i antigament formava part del comtat de Besalú. Els experts no s’atreveixen a fer cap conjectura sobre l’origen i el significat del seu nom. La dada més antiga que ens ha arribat és de l’any 941 i se cita com a límit oriental de la possessió dels jueus anomenada Coscolla o Garric, potser perquè els arbustos d’aquesta mena abundaven en aquests paratges.
ESGLÉSIA
La primera notícia d’una església a Sant Marçal data de l’any 1096: es parla de l’església de “Sançti Martialis de Quarentela,” però l’església actual es va edificar el 1224 i es va renovar el 1651. Tenia un sol altar, la pica baptismal, les joies pròpies del culte i els llibres litúrgics.
Absis. L’absis és semicircular. S’hi conserva la cornisa de pedra picada i és visible l’estructura d’una finestra central d’estil romànic. Adossat a l’absis hi havia el cementiri, fins que, per iniciativa del rector, el doctor Josep M. Jordà, es va suprimir l’any 1981 i es traslladaren les restes al de Vilademuls. Mirant la cornisa es pot observar que l’actual temple es va elevar sobre la primitiva construcció romànica. La porta d’entrada és romànica, dovellada d’arc de mig punt i s’obre al mur lateral de migdia.
La pica baptismal, situada prop del presbiteri, té la línia gòtica del segle XV; però a la copa hi consta l’any. 1619. El peu és barroc i fa pensar que és un afegit posterior.
Façana. La façana, al mur de ponent, conserva la seva estructura romànica primitiva construïda amb carreus propis de l’època; s’hi obre únicament una petita sagetera. La façana va ser rematada amb un campanar d’espadanya, del qual es poden veure els brancals. S’observa que sobre els carreus primitius i sobre l’antic campanar s’hi va construir un altre cobert amb teulat, l’any 1808.
Interior. L’interior del temple és d’una sola nau, acabada, en el sector oriental, per un absis semicircular. Actualment, està cobert per un retaule barroc construït per l’Escola dels Salesians de Barcelona al començament d’aquest segle XX. Les parets enguixades, les cornises renaixentistes i el retaule barroc han desfigurat la línia romànica pròpia de la primitiva construcció. Entre els segles XVII i XIX s’hi afegí una capella i la sagristia i un alt terrabastall o golfes damunt la nau, que gairebé dobla l’alçària original. També s’hi feren altres petites reformes i sobretot reparacions. L’altar de cara al poble, s’hi va col·locar l’any 1983.
COLÒNIA JUEVA
Vista panoràmica dels camps. La primera notícia del cultiu d’aquestes terres data dels orígens de la reconquesta, a la primera meitat del segle VIII. Llavors era difícil la vida a les ciutats de les nostres comarques per raó del pas alternant dels exèrcits àrabs i francs. Les tropes franques van entrar a Girona l’any 785; però les anades i vingudes dels musulmans continuaren fins a l’any 841. En aquestes circumstàncies, segons una notícia documentada, entre els anys 785-841, una colònia d’unes 25 famílies jueves es va establir en una finca que arribava des de Sant Pere de Juïgues (Vilamarí) fins als límits de Sant Esteve de Guialbes, i des de Galliners fins a la serralada de Quarantella. No tenim notícia de l’existència d’anteriors jueus a les nostres terres. Per tant, aquests serien els primers. S’hi van estar fins a l’any 888, en què el comte Dela, que va regir la ciutat entre els anys 878 i 894, va traslladar els jueus d’aquesta zona a Girona, i ell va adquirir la finca jueva. Com és lògic, els jueus no van construir cap església; probablement hi van fer una sinagoga per celebrar-hi els seus cultes; però no consta.
CAN VILA
La porta és majestuosament dovellada. És curiós que a la dovella central hi ha la inscripció escrita al revés: “4061 YNA – ALIV NAOJ”, és a dir: `JOAN VILA – ANY 1604″. Fa pensar que ho va escriure un jueu, puix que en hebreu l’escriptura es fa de la dreta cap a l’esquerra.
Molt a prop de can Vila es troba can Pons. A la llinda de la porta forana hi ha també una inscripció que diu: FRANCESC PONS ME FECIT DIA 2 OCTUBRE DE (… )” La data ha quedat il·legible Podria ser del segle XVII o XVIII.
