És situat a la ribera dreta del Fluvià, al costat de la carretera de Bàscara, dista 26 km de Girona i la seva altura sobre el nivell del mar és de 70 metres. L’any 1993 tenia 57 habitants (56, el 1975). Antigament, pertanyia a la baronia de Vilademuls i al comtat de Besalú; per això era anomenat Parets de Besalú. En documents de l’any 889 i de la primera meitat del sege X és esmentat el lloc de Parietes. El seu nom es deriva de paret. Se suposa que en temps de la reconquesta s’hi trobarien parets i ruïnes d’alguna colonització anterior i fins a potser d’alguna construcció romana, que justificarien el nom de Parets. Fins al 1320 la parròquia comprenia també el territori que més tard seria el poble de Galliners
ESGLÉSIA
Exterior. La primera referència a l’església és del 29 de setembre de 958 en el testament del clergue Adalbert. L’any 1019 en la relació de donacions que la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer feren al bisbe Pere Roger de Girona, hi ha l”‘ecclesiae Sanctae Leocadiae de Parietibus“.Es tractava, per tant, d’una església dedicada a santa Llogaia, era petita i d’estil romànic. Al mur sud de l’actual, s’hi poden distingir restes de l’antic campanar d’espadanya. Aquest temple va ser destruït pels francesos amb motiu de les diverses invasions per les terres de l’Empordà i de l’estat espanyol els segles XVII i XVIII. Cal tenir present que, amb ocasió de la guerra gran (1793-1795), la frontera franco-hispànica va ser delimitada durant un temps pel riu Fluvià.
Interior. L’església actual és obra del segle XVIII. És més gran que la primitiva església romànica i orientada en sentit oposat, puix que l’absis mira a ponent. Fins a l’any 1936 es va conservar una talla de la verge titular, santa Llogaia, que presidia un impressionant altar copiat del de sant Narcís de Girona. També hi havia un retaule de la Marededéu del Roser en una capella lateral. Encara es conserven les talles de sant Domènec i de santa Caterina de Siena. L’esmentat retaule era daurat, fou construït el 1769 i havia estat regalat per la família Batlle. Enfront, a la dreta, a la capella fonda o del Santíssim, s’hi aixecava un artístic altar neoclàssic amb columnata greco-romana amb una Verge dels Dolors, piadosíssima, obra d’un notable tallista que havia costejat la família Geli. Al paviment hi havia diferents sepultures: davant la pila baptismal la d’un rector procedent de la casa Geli; en el passadís central la d’un altre rector originari de la casa Mota junt amb el seu pare, notari de Bàscara; la gentilícia de la casa Batlle i més amunt, de costat sota els escalons del presbiteri, la de dos rectors també de Parets, oncle i nebot, procedents de les cases Medinyà i Moresch; i més a l’esquerra també sota el presbiteri, la tomba gentilícia de la casa Comte. La parròquia, a més de bonics altars i una rica dotació d’aranyes i llànties, posseïa ornaments i joies valuoses: una creu processional de plata de notables dimensions, una rica custòdia, bacines i veracreu, crismeres i petxina de batejar, igualment de plata, així com uns artístics encensers també de plata que el canonge de Girona Isidre Geli deixà en testament a la seva parròquia originària de Parets.
La revolució del 1936 destruí enterament l’interior de l’església. Es reconstruí l’altar major aprofitant les peces d’una columna del segle XVII procedents de l’antiga sala de la casa Geli, i es pogueren salvar la veracreu, la bacina de plata, l’arxiu parroquial i riquíssims ornaments del segle XVIII que recorden l’esplendor de la parròquia.
CAN BATLLE, LA CASA GELI I EL CASTELL.
Can Batlle sobresurt per la seva noble estructura i dimensions. Pren el nom Batlle perquè els seus hereus foren batlles hereditaris del monestir de Sant Pere de Besalú el segle XI. Rodulf Guillem i la seva muller Guilla figuren com a tals ja el novembre de 1064. Fou ennoblida per Carles XI en la persona de Joan Batlle el 12 de març de 1680. Era una família de prestigi i de renom que emparentà amb moltes cases de la província i desaparegué de Parets el segle passat després de vendre la casa i el patrimoni. El seu blasó era en camper d’atzur amb una faixa d’or acompanyada de dos estels de plata.
L’antiga casa Geli és situada al costat de can Batlle i ambdues integren la major part del veïnat de Parets de Dalt.
A l’edat mitjana a Parets hi havia també un castell. El constituïen la casa Comte, actualment casa Aulet o Maure, al veïnat de Parets de Dalt, junt amb altres construccions del voltant. Allà fou on Adalbert de Parets, un dels revoltats contra el comte Gifré II de Besalú, fou assetjat i vençut. El conjunt ha sofert moltes transformacions. Poden apreciar-se restes remotes de la construcció i d’una torre. Al castell, que quedà del comte de Besalú, fou establerta una família cognomenada Comte que l’ocupà fins al començament del segle passat. Llavors es vengué als Aulet i a altres propietaris, que el transformaren enterament per a fer-hi petits habitatges. Es pot dir que en els nostres dies no en queda cap reminiscència, si no són les restes d’una torre, difícils d’apreciar.
CAN BATALLER
Can Bataller és una casa gran al peu de la carretera a l’altura del mateix poble. Enganxada amb ella hi ha la masoveria. S’hi guarden pergamins dels anys 1420 i del 1500.
EL MAS FERRAN
Cal destacar la seva típica façana del segle XVI amb una porta dovellada i timbrada amb l’escut que conté en camp de plata, dues roques i dues flors de cinc lòbuls. És una casa emparentada amb moltes pairalies de la comarca.
CAN PUIG-MEDINYÀ
És situada dalt d’un puig o turonet al veïnat de Parets de Dalt. Fou quarter general carlí durant l’última guerra carlina. El més notable és la inscripció que hi ha a la llinda interior de l’entrada principal. Diu: “1739 Jo Asteva Medinyà dich ab veritat que las fermansas del passats més de mil LL me an costat y tu hereter qui desta seras fermansa ningú no faras”. La història d’aquesta inscripció és la següent: Al final del segle XVII la successió del mas Ferran recaigué a Guillem Ferran, que fou sacerdot i rector de Parets. El seu testament fou impugnat pels descendents de la seva tia Antònia Ferran casada a la casa Puig Medinyà, i es va originar un renyit plet que acabà amb una transacció poc afortunada per als Medinyà. A això fa referència l’esmentada inscripció a la llinda de la seva pròpia casa.
CAN VIADER
És situada dalt d’un turonet al veïnat de Parets de Dalt. Sobresurt pel seu aspecte de masia catalana i per la seva silueta de casa forta. La família és descendent directa de la casa Pols de Vilademuls que, des del segle XIV, gaudia del privilegi militar i els seus membres formaven part del Reial Estament Militar del Principat de Girona. També és successora de la família Geli. El seu blasó té un camp de gules i una faixa de plata carregada d’un felí passant. A les estances de la casa es conserven imatges, documents i altres objectes de gran valor artístic, històric i heràldic. Cal fer ressaltar la importància de la biblioteca i de l’arxiu. El seu propietari, el senyor Ferran Viader Gustà, és especialista en aquestes matèries.