Vilademuls reflexiona sobre el seu futur en el marc de l’elaboració del PALS
El passat dissabte 18 de novembre es va celebrar la Jornada de debat: Vilademuls, reptes i oportunitats per a un desenvolupament sostenible en el marc del procés d’elaboració del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) de Vilademuls.
L’acte, que es va desenvolupar al llarg de tot el matí al Paller de Cal Sastre, tenia com a objectius informar i divulgar sobre el procés del PALS; enriquir i consensuar al màxim el Pla d’Acció; i fomentar la participació de la població i els agents econòmics locals en l’execució posterior del Pla.
La Jornada va comptar amb l’assistència de prop d’una cinquantena de persones procedents de la major part dels pobles del municipi i amb presència dels diversos sectors econòmics locals – agricultura, ramaderia, activitat forestal, turisme, artesanat -.
La sessió es va estructurar en quatre àmbits temàtics – aigua, residus, medi natural i desenvolupament social i econòmic – que es van considerar per ser els de major interès pel municipi. Per cadascun dels temes, l’equip redactor del PALS va realitzar una exposició sintètica de la situació actual al municipi i de les principals propostes d’actuació, i a continuació es va passar a un espai de debat, preguntes, esmenes o aportacions per part del conjunt d’assistents.
A continuació es comenten els aspectes més significatius dels temes tractats a la Jornada de debat que començà a les 10 del matí i finalitzà a quarts de tres de la tarda, gràcies a la voluntat participativa i interès mostrat per part dels assistents.
Necessitat de millorar la gestió de les xarxes d’abastament i la qualitat de les aigües potables, en el marc d’un consum i demanda d’aigua elevat i amb tendència a l’augment
Des de l’equip redactor es va destacar la necessitat de millorar la gestió de les xarxes d’abastament d’aigua de consum al municipi, tot i les dificultats que suposa el fet d’haver de mantenir una xarxa tant extensa de canonades. Entre els principals deficiències identificades es destaca la baixa capacitat de regulació dels dipòsits, l’elevat consum energètic a causa del bombeig de l’aigua o l’insuficient control dels volums de captació.
Malgrat que des de l’ajuntament ja s’han iniciat accions per tal d’anar resolent progressivament aquestes deficiències, des del PALS es planteja la necessitat d’impulsar la millora i manteniment periòdic de la xarxa d’abastament que permeti reduir les pèrdues a les xarxes, eviti les escomeses de plom, garanteixi el comptatge de l’aigua o adeqüi els hidrants existents entre d’altres.
També vinculat a l’abastament d’aigua, des del PALS s’identifica la deficient qualitat en algunes de les xarxes d’aigua potable per excés de nitrats, especialment a la part nord del municipi, on s’han anat detectat nivells excessius de nitrats, degut a l’elevada aplicació de residus ramaders i fertilitzants en sòls agrícoles. Tal i com es produeixen problemes de nitrats en alguns punts de la xarxa, és previsible que els pous d’abastament propi es trobin també afectats en determinats casos. El fet que un percentatge important dels abonats de la xarxa utilitzin aigua d’abastament propi dels quals es desconeix la seva qualitat és un dels elements que es van remarcar a la sessió i que reclama la seva solució.
El primer que es subratlla des del PALS és la necessitat d’evitar la contaminació de les aigües, proposant vetllar per a la realització de les actuacions definides en el “Pla de Prevenció i Correcció de la contaminació per nitrats” on s’ha de contemplar mesures de tipus agronòmic, de gestió dels purins, de gestió de l’aigua i de capacitació del sector agrari implicat.
Millorar i incrementar el control de la qualitat de l’aigua d’abastament mitjançant processos de cloració i control diari a les xarxes més problemàtiques és un dels altres reptes proposats, tot i les dificultats i costos que això suposa amb una xarxa tan àmplia.
En la sessió es va informar sobre el projecte que està redactant l’ACA, per a la construcció d’un pou de més profunditat que abasti la xarxa Vilademuls-Parets-Galliners i Orfes que ha de permetre accedir a aigües subterrànies de millor qualitat.
Els aspectes vinculats a la qualitat de les aigües d’abastament va constituir sens dubte un dels temes que va generar més neguit i comentaris crítics per part d’un sector dels assistents. Aquest fet denota per una banda la necessitat d’enfortir les accions ja iniciades per part de l’ajuntament, però també la implicació activa de tots els sectors vinculats (sector agrícola i ramader, consumidors de la xarxa o administracions supra-municipals com el DARP o l’ACA), i la millora de la comunicació entre totes les parts implicades per conèixer l’abast real del problema i les possibilitats de resolució existents.
En relació al nivell de consum, des de l’equip redactor del PALS es va destacar els consums i demanda d’aigua elevats existents al municipi, amb una tendència a l’augment, i es van indicar les possibilitat de reducció i control dels consums d’aigua per a l’ús ramader i agrícola, que a banda d’un benefici ambiental suposa un clar benefici econòmic per part del part del sector.
Per finalitzar els aspectes vinculats a l’aigua es van comentar l’existència de deficiències en la depuració de les aigües residuals que s’aboquen tant des dels pobles com dels masos aïllats. El PALS considera en aquest sentit la millora de la xarxa de clavegueram, la construcció de sistemes naturals de depuració de les aigües, i la reutilizació quan sigui possible de les aigües residuals per al reg.
Destacable incidència ambiental dels residus ramaders i baix percentatge de reutilizació i reciclatge de residus domèstics
En el segon àmbit temàtic de la jornada dedicat als residus, es va ressaltar la important incidència ambiental associada a la gestió dels residus ramaders generats en les prop de 76 explotacions ramaderes, que durant l’any 1999 van produir 119.644 tones de residus. Es va indicar que la producció actual es troba al límit d’allò que es pot aplicar en la superfície agrària útil del municipi, i per tant de la necessitat tant de limitar la implantació de noves instal·lacions com d’aplicar les tècniques i bones pràctiques a les granges que permetin la reducció del purí produït. S’indicà en aquest sentit tot un conjunt de mesures com la millora del tipus d’alimentació del bestiar, millores en els sistemes de les menjadores, d’abeuradors, d’eliminació dels excrements o de neteja de recollida d’aigües pluvials. Totes aquestes bones pràctiques han de permetre la reducció del volum de purí generat, reduint l’impacte sobre el medi, però alhora disminuint el cost econòmic per part dels propietaris de granges.
A banda del conjunt d’accions considerades en l’àmbit local es destacà la importància de vetllar per assolir els objectius del Programa Comarcal de Gestió de les Dejeccions Ramaderes que permetrà disposar d’una planta que realitzi un tractament adequat dels purins i permetrà resoldre bona part dels problemes existents actualment.
En l’àmbit específic dels residus domèstics, des de l’equip redactor del PALS s’indicà el baix percentatge de reciclatge assolit fins ara, sobretot de paper i envasos. En aquest sentit s’estima que la taxa de reutilització i reciclatge de residus sòlids domèstics al municipi de Vilademuls per a l’any 1999 va ser solament d’un 4 % respecte el total de residus recollits. En qualsevol cas cal considerar que la l’estructura dispersa de la població de municipi suposa una dificultat important alhora de desenvolupar la recollida respecte a les condicions que es donen en un municipi més urbà, així com el fet que bona part de la matèria orgànica s’aprofita a les mateixes cases del municipi.
En relació als residus domèstics es proposa des del PALS promoure la minimització dels residus generats i el seu reciclatge mitjançant campanyes divulgatives, especialment en l’àmbit de la recollida d’envasos, així com vetllar per la neteja i el manteniment de les àrees d’aportació i dels contenidors per l’impacte paisatgístic que poden ocasionar en determinats punts del municipi.
Paisatge agro-forestal equilibrat i patrimoni natural remarcable, amb situacions de risc per a la seva conservació associat sobretot a la conservació dels cursos d’aigua i zones de ribera, i al futur traçat del TGV pel municipi.
El tercer àmbit temàtic tractat a la sessió va ser el medi natural del municipi. El primer aspecte a destacar per l’equip redactor del PALS va ser la presència d’un paisatge constituït per un mosaic de conreus i boscos i la presència humana amb un equilibri i valor paisatgístic molt remarcable. A més, malgrat l’existència d’aquesta estructura en mosaic, s’indicà de l’existència de taques de bosc prou extenses com perquè mantinguin la seva pròpia dinàmica i no es degradin progressivament. Es va ressaltar a més que l’estat general de conservació del medi natural és bo, i els impacte que aquest rep o les activitats que hi incideixen negativament són limitades. Aquesta qualitat paisatgística estat de conservació del medi natural són dos aspectes positius que cal preservar de forma activa com a valor estratègics per al municipi. Es va destacar així mateix l’existència de diversos elements rellevants des del punt de vista de la biodiversitat, associats sobretot als cursos d’aigua i als marges dels conreus.
Respecte al risc per a la conservació, es va indicar l’interès d’una bona ordenació i gestió de les activitats econòmiques com els aprofitaments forestals, les activitats extractives o el turisme per tal de garantir la conservació i recuperació dels valors naturals del municipi, fent un especial èmfasi en els cursos d’aigua pels valors naturals dels que disposen i alhora la fragilitat que poden presentar.
Finalment es va remarcar l’afectació que suposarà pel patrimoni natural i paisatgístic el pas del TGV per Vilademuls, per la qual cosa caldrà fer un seguiment acurat de la implantació de les mesures preventives i correctores dels impactes associats, i donant continuïtat així a les accions ja realitzades fins ara des de l’ajuntament.
Població estabilitzada en fort procés d’envelliment, amb un accés limitat a als serveis educatius, sanitaris i socials al mateix municipi, i una reduïda diversificació econòmica local
En relació als aspectes socials del municipi des de l’equip redactor es va destacar el despoblament de Vilademuls com una de les principals amenaces pel desenvolupament local. En aquest sentit, i malgrat que la població s’ha estabilitzat al voltant dels 750 habitants al llarg de la dècada dels noranta, és molt important el fort procés d’envelliment de la població, i alhora les dificultats existents perquè els joves visquin al municipi, siguin fills de Vilademuls o nouvinguts. Es va remarcar que la despoblació havia sigut precisament un dels aspectes identificats com a més problemàtics per part de la població a partir de l’enquesta telefònica elaborada en el marc del PALS i ja presentada en el butlletí anterior.
Es va destacar també, que malgrat que l’accés als serveis educatius, sanitaris i socials està garantit pel conjunt de la població, és necessari desplaçar-se a nuclis de l’entorn. Aquest fet ve donat tant per la reduïda població del conjunt del municipi com per la distribució dispersa en forma de pobles i veïnats que limita l’existència d’un centre clar on ubicar serveis o comerç.
En l’àmbit econòmic es va subratllar l’escassa diversificació econòmica del Vilademuls, amb una forta especialització en el sector agrari i la presència d’un nombre considerable d’activitats ramaderes. La situació de pràctica saturació de granges per producció de purins, l’escassa rendibilitat de l’agricultura, o l’interès dels joves en altres sectors reclama una estratègia de diversificació de l’activitat local que permeti la fixació i localització de població jove i famílies al municipi.
Es va remarcar en aquest sentit que el sector serveis – especialment hostalera i restauració vinculat al turisme rural – i els professionals independents i artesanat eren els sectors d’activitat que havien experimentat un cert increment els darrers anys, i que mostren potencialitats de creixement en un futur proper. Es va destacar la idoneïtat del model de turisme rural desenvolupament els darrers anys al municipi com una bona estratègia de progrés econòmic valoritzant els recursos paisatgístics i naturals i històric-arquitectònics dels que disposa Vilademuls.
En relació al mercat laboral es va destacar positivament la baixa taxa d’atur (4 %, 1999), clarament inferior al context comarcal (6,8,%, 1999) i català (7 %, 1999). Malgrat això es va indicar que el principal problema està associat a la manca de llocs de treball localitzats al mateix municipi vinculat al sector serveis. En aquest sentit, entre el 70 i el 100 % dels habitants de Vilademuls que treballen en activitats de serveis com l’educació, la sanitat, bancs, comerç o administració s’han de desplaçar a altres municipis de l’entorn.
Finalment, es van comentar els resultats de l’enquesta feta a la població en relació a accions per a afavorir el desenvolupament del municipi, on va quedar palès el considerable nivell d’acord en relació a potenciar l’activitat turística rural i promoure que vingui gent a viure al municipi. El desenvolupament d’activitats industrials o limitar les explotacions ramaderes generaven per contra major controvèrsia i menor consens entre els enquestats.
Considerant tots aquests aspectes des del PALS es proposa en primer lloc potenciar l’actual model de desenvolupament turístic rural, potenciant la xarxa de residències-cases de pagès del municipi, editant materials divulgatius sobre el patrimoni natural i cultural amb rutes turístiques; o mantenint la política de rehabilitació del patrimoni històric-cultural del municipi. Es planteja també l’interès de fomentar activitats econòmiques vinculades al turisme com pot ser l’artesanat i l’agricultura ecològica.
En un altre apartat es suggereix aprofitar les potencialitats de les noves tecnologies vinculades a Internet, que poden ser especialment útils en un municipi com
Vilademuls amb població dispersa.
I finalment es va plantejar l’interès de facilitar la ubicació de nova població al municipi en equilibri amb la preservació del patrimoni natural i arquitectònic, estudiant la possibilitat de promoure nous habitatges per residència permanent al voltant de nuclis consolidats.
Una vegada finalitzats els quatre àmbits temàtics de debat, la jornada es va tancar per part de l’alcalde de Vilademuls amb una petita intervenció en la que es va fer referència a les actuacions que ja s’havien iniciat vinculades al procés del PALS i la voluntat de donar-li continuïtat, agraint a tots els assistents per la seva participació i convidant a tots a impulsar conjuntament el desenvolupament futur del PALS.
Figura 1 Producció i gestió dels residus generats al municipi de Vilademuls 1999
FONT: Ajuntament de Vilademuls, Consell Comarcal del Pla de l’Estany, CATOR i Junta de Residus. Elaboració pròpia.